1. |
||||
Entre murtes i filferro
m’han deixat estontonat
les tues cuixes, minyona,
i aqueix vestit atil·lat.
Lo sol davalla a la marina,
sem embriacs de jasmí.
Encara un poc de malvasia
i jur que te llev lo vestit.
Maria, si volguessis canviar de vida
sep bé que te dongueria
un abril per cada dia
cada nit una poesia
i mil matins
d’amor i ressaca a l’Alguer.
Los nostros tunxos de plaer,
boca dolça de cariasa,
rebombant per l’Alguer
ompliriven cap de Caça.
Los set dies de la setmana
de l’Olmedo i fins a Bosa
vengueriven a mos veure
bogamarins i mariposes.
Maria, i cada vespre sonaríem
la guiterra a la Dragonara.
I sonarívem tan bé junts
com no sona ja ningú
fora de tu a la Barceloneta.
Amor i ressaca a l’Alguer.
Tunx, tunx, tunx…
Estracs d’àlcol i de sexe
mos volguerem esterrigar
a mos dar basos de vida
acabada d’estrenar.
Si mos arribarà la llua
mos trobarà ben embrollats,
i, com diuen a casa tua,
amb els llençols mal girbats.
La lluna, com un far a l’Argentera,
tenyint de blanca llumera
los ports, les muntanyes i los monts
te desgotarà com aigua pels mugrons.
I així, dormint-mos pels rocons
del nostro verano a l’Alguer.
Aguarda, que mos convé canviar de vida,
i en aquí tot és possible.
Aió, que te tenc de fer entendre
primer de muntar a l’avió
aqueixa cançó
d’amor i ressaca a l’Alguer…
txau, txau
|
||||
2. |
Beni cun me
03:43
|
|||
In giru e chena diretzione,
cumandat su furgone.
A bellu a bellu chi sa vida
passa lestra e non t’abbìgias.
Me in is biddas e tzitades
bivende a purmone prenu.
In sa ràdiu Inti Illimani
aboghinende contra bentu.
A sa sola me in s’istrada
panoràmica de Bosa
cando iscòpiat su grogu
de su frore de mimosa.
Insandus, beni cun me
Murrùngiat frastimos
sa gente rispetàbile
ma si càstiant cun imbìdia
is fìgias de is continentales.
E tèngio totu custu note,
binu nieddu, una chitarra
pro cantare fatza a su mare
a suta de s’àrea istellada.
Amus a prenare torra sa tassa
e a iscarèssere ogni dolore
cando incrughet su chelu
unu bolu de mangones.
Insandus, beni cun me
Ca ses bella e est istade
e ca semus iscabiddende
e amus a fàghere bolare sa manu
de sa bentana in su callente.
Persighende s’orizonte
cada note, ònnia chida
e fraighende a cada passu
arrogheddos de utopia.
E immoe mi càstias de aici
e mi benit timoria
de no acudire a ti tratènnere,
chi no mi bastet sa vida.
Beni, beni cun me.
|
||||
3. |
Abrùgiat Casteddu
04:21
|
|||
Oe so essidu, comente onni mangianu
a chircare is colores de Casteddu.
Basca de istade e fragu de beranu,
de Monte Urpinu fintzas a su Poetu.
Mi-la, mi, sorrisu durche durche,
ogros lughentes, su coro in paghe.
No si dda faghet e s’innamorat
su bighinadu intreu de Stampaxi.
Est essida comente onni mangianu,
ddi narant is camareris, «buongiorno signorina».
Issa ddos càstiat, ddis bogat su respiru
cun sa mirada, in is ruas de Marina.
De Casteddu de susu fintzas a Casteddu de bàsciu,
ite gana de ti bìdere, o de torrare a coa.
De s’iscurigadòrgiu fintzas a s’arbeschidòrgiu,
ite fàmene animale rughende Biddanoa.
Ces, ite manera de passigiare a s’iscoberta
su corpus tuo de burracera
furende is coros de sa tzitade intrea.
Ces, ite brusceria, ite baschigedda
de fogarones in sa bia.
Ite bellesa, ite ermosura,
s’amore, vida, s’amore, ite brulla.
E murighende, e murighende,
e murighende intrallatzende is lìnguas nostras
minorizadas, Coronita e limonada,
sa luna prena: festa manna a Calamosca.
E in austu, unu basu in s’istatzione,
a menzus bìdere, so andende de Sardigna.
A videzzi, ci vidimu, a mos veure,
se vedemu, a si bìdere, belligedda.
Ces, ite manera de passigiare a s’iscoberta
su corpus tuo de burracera
furende is coros de sa tzitade intrea.
E si imbriagare, ite disìgiu,
bufende birra chi ti colat de is cabìgios.
Ammachiende·si, in ònnia logu, allughende·si.
Fogu, fogu, fogu, fogu
chi abrùgiat Casteddu.
|
||||
4. |
||||
C’est a Marina, una barraca
sa resistèntzia a is follows e a is likes.
E cun s’ispàssiu, sa cussèntzia ismànniat
cantende in sardu a sa chitarra.
E regordende a su turista
chi Sardigna no est Itàlia.
Fèmina sarda traballadora:
èssere bersàlliu de una tripla opressione,
de gènere, classe e de natzione,
ti faghet tres bortas batalladora.
Pitzoca balente in rebellia,
dinnidade antifascista.
A su pòpulu sa terra
A is potentes sa gherra
Contra de sa prepotèntzia
A sa vitòria semper
Ti narant Partidu Sardu de Atzione
una cosa isceti chi depes fàghere:
lìmpia sa terra d’esertzitatziones,
torra su chelu a is pillones.
E boga sa Nato chi Sardigna
est pòpulu de paghe.
No semus antigas, no semus arcàicos,
semus sa Sardigna chi si depet pesare.
No ses italianu, no ses ispagnola,
ses sarda e custa est s’ora.
Ca deo no m’adato a is cliché,
solu pro pràghere a vostè.
A su pòpulu sa terra
Indipendèntzia, indipendèntzia
A is potentes sa gherra
Indipendèntzia, indipendèntzia
Contra de sa prepotèntzia
Indipendèntzia, indipendèntzia
A sa vitòria semper
No passaran, no passaran
E decoloniza·ti, decoloniza·ti…
Cun su cumpromissu de Luiseddu Caria
tzerriende sintzeru chi no passaran.
Vìtima a pustis de s’ipocrisia
de leis antiterroristas.
Pro cumbàtere su fascismu
de Sardigna a Curdistan.
|
||||
5. |
||||
Vella barraca de mar,
tens aires de capella,
amb el blanc de la calç,
les finestres turquesa.
A pany i forrellat,
a la porta, cadenes.
Qui aixoplugues avui
sota el marró de les teules?
Massa gent sense casa.
I cases sense gent.
Com s’entén?
Rancúnia us guardem.
La més gran i per sempre.
Depredadors desbocats,
còmplices i titelles.
Amb el cervell corcat,
reforçant un sistema
on guanya qui més té
i no qui més penca.
On guanya qui més té
i no qui més penca.
Acrítica societat,
ballant com posidònia.
Els béns són importants,
però ho són més les persones.
I en el món que lluitem
no hi ha classes ni guerra,
ni minyones ni reis,
ni vassalls ni princeses.
Ni minyones ni reis,
ni vassalls ni princeses.
Vell pi rebregat
pel vent de tramuntana,
que n’has vistes passar,
de misèries humanes.
Passen els governants
com núvols de tempesta,
i el remuntador
de la barca es rovella.
Massa gent sense casa.
I cases sense gent.
Com s’entén?
|
||||
6. |
Sarda i trista
05:07
|
|||
Hi ha de tant en tant
sempre una nit que és sarda i trista.
I una lluna roja com un sol
creix rere els turons.
En aquestes nits
com la d’avui tristes i sardes
vull dur sempre un bri de gessamí
que m’ajudi a fugir.
I em porti el record
d’aquella nit ardent d’octubre,
aixoplugats en una furgoneta
en plena ciutat.
Recordant la teva veu
les cames em fan figa
i amb els teus ulls foscos de fenícia
em treus la son a cada posta de sol.
I jo, més sol, més trist, més boig, més vell, més tort.
Tou, més res, més poc, més fora de lloc,
a sota els estols de fenicòpters en vol.
Em lleven a bufetades
els somnis més tristos,
on empaito a l’altre cap de món
el teu perfum.
I en la solitud de la negror
en alguna platja
una llàgrima de sant Llorenç
esquinça el cel i em plouen damunt
estels, retrets, misèries, zels, fracassos, anhels,
dubtes, pors, recels, tots els complexos
de l’univers.
Res, només et vull dir
com m’ha agradat compartir
aquest trosset del camí.
Potser ens tornarem a trobar
plens de felicitat
continua el camí més enllà.
|
Adrià Mor Andorra La Vella, Andorra
Música catalanosarda | Mùsica sarducatalana
Streaming and Download help
If you like Adrià Mor, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp